Oda a Messi
Messi ha aconseguit el que cap altre va poder abans. No dic els
cinc gols en el partit de Champions contra el Bayer, que
també és un dels seus rècords. Tampoc em refereixo a tots
els hat tricks que ha fet (quantes pilotes acumula a
casa seva? ...). Ni les bones jugades, ni les assistències ...

Messi ha enderrocat l'estereotip de l'argentí tan
arrelat a Espanya. Aquest que ho mostra com cridaner,
arrogant i enrotllat. No dic que jo li donés suport, com
veïna xilena, sé que n'hi ha de tot tipus:
magnífics, tímids, grans, baixets, escriptors, tennistes,
futbolistes, músics, models, engrescats, tranquils ... Els
estereotips són simplistes sempre. L'únic que fan és
posar la gent en capsetes. I les persones som molt més
complexes que això.

Jo, per sobre de tot, vull aplaudir Messi per
això. Per donar-li una puntada gegant als prejudicis i
deixar-los fora de joc.

L'altre dia, a classe de francès, havíem de triar un
animal que representés a un famós i explicar el perquè.
En el cas de Messi, jo em vaig inclinar pel linx. No vaig ser l'
única. L'opció va guanyar per unanimitat. Té agilitat felina,
però no té la mida dels grans felins com el lleó
o el tigre, ni el pes, ni la ferocitat. Sí que té rapidesa i
temeritat, però, va a la seva. La seva presa és la pilota i no la
perd de vista.

Ha aconseguit que la meva mare, que és de l'era Kubala, sàpiga
quan juga el Barça i contra qui. Conegui els noms de
tots els jugadors de l'equip i pateixi, gairebé tant com
Guardiola, quan es lesionen.

Messi ha reivindicat el joc net. Rares vegades protesta i
quan ho fa té raó. No exagera les malalties, ni els
cops. Si cau, s'aixeca. No es cansa ni de jugar, ni
de fer gols. Li és igual deixar el rival sentenciat o
no, juga fins al final. Tant ell, com el Barça.

Ja ho diu Guardiola i Xavi Hernández, amb Messi, "se'ns
han acabat els adjectius ".

Ara m'agradaria fer una petició a l'Univers, a veure com
em va. Sé que a Hollywood als actors llatins els hi ha anat
fantàsticament bé, però com a llatins. No els han deixat
sortir de la caixa. Vull que hi hagi un "Messi" a Hollywood,
un tipus que trenqui els motlles, que sigui bo més enllà del
definible.

Ja que som al Dia Internacional de la Dona, pensem
en una "Messi" o una "Julia Roberts" que parli castellà, a
veure si aconsegueix que no sigui encasellada com a Sofia Vergara
(Encara que ho faci de manera esplèndida en Modern Family) ... O
posats a somiar, pensem en una Marilyn catalana, però que
s'apreciï pel seu talent i no se la limiti a un motlle per el
seu origen o per els que se suposen haurien de ser els seus trets.

Com Messi, algú per qui els adjectius ja no serveixin.